Amb cols o sense colsen un espai que ajudaa crear intimitati desvetllar converses,hem menjat, hem begut,i après que el temps no passasi el podem compartiramb amics que s’estimen.Ningú no ens prendrà maiaquesta nit, i l’àmbitde records aplegatsen unes poques hores.Prometem-nos servarla quietud dins nostre;anys enllà ens serviràde dolça companyia.
Miquel Martí i Pol 15-6-96 |
Tot aquest entorn ha de fer possible una cuina de l’estacionalitat i del paisatge rural de la Garrotxa; sòbria però essencial; austera i humil però intuitiva, íntima i autèntica. Una cuina que ha d’aconseguir ser el reflex de la nostra manera de ser.
Des d’aquí però amb la capacitat d’obrir-nos al món, amb l’aspiració d’assolir l’universal a través de l’espai d’allò tan íntim. L’esplendor de la natura. La plenitud de la vida.
La casa rural amb la seva estructura de tres crugies, el gran menjador, els porxos d’estada.
Evocar la autosubsistència.
L’hort amb les cols, les gallines picotejant,
els fruiters en flor.
Evocar la vida a l’aire lliure.
Asseure’s en el porxo a menjar, envoltat d’aire,
de plantes, d’aromes, de visuals, sense perdre
el misteri que guarden les parets gruixudes.
Evocar la sensualitat.
Submergir-se en un món replet de cava,
de cortines vegetals, de filtres insinuants,
de cadires en flor.
Sobre un suport neutre llueixen els colors, els
sabors, les textures diferents, una preparació
cuidada i laboriosa per a un instant de plaure.
Evocar el futur.
On les imatges virtuals i les reals es confonen
i on l’acer substitueix a la pedra, al fang, a la calç i a l’aigua, on l’humit deixa pas al sec.
Evocar el temps.
On la visió de l’instant permet recórrer el
temps en el sentit del passat i en el sentit
del futur en la trilogia menjador, sala i cuina.